|

|
|
III
Assemblea: JA.Carrasco, A.Taberner, V.Navarro, C.Arjona, JL.Buelga,
J.Sifre, E.Signes, MT.Molares, G.Pardo i M.Bergaz
|
|
|
|
Octubre
1992. Constitució d'Esquerra i País
|
|
|
social,
pels drets i les llibertats individuals i col.lectives i per la
solidaritat entre les persones i els pobles i la complicitat amb
els sectors socials més dinàmics i organitzats fent de la mobilització
social l'instrument més útil per avançar. Des de la convicció permanent
en la necessitat d'una acció política ubicada en aquest espai que
la feu nàixer, EUPV no ha tingut una existència zencilla (ni la
tindrà en el futur) ja que la seua essència contraria el bipartidisme
li fa anar contracorrent i el seu insubornable compromís unitari
des de la diversitat també resulta incomode a "l'estatus quo" dominant.
Però el seu paper dinamitzador de l'evolució política i social també
ha segut i és innegable i la seua capacitat i persistència tant
en el plantejament de la vigència del conflicte social capital/treball
com en el nous reptes ecològics, de reconeixement de drets individuals
o de combinació de l'exercisi de l'autogovern i la solidaritat dels
pobles han estat determinants en l'escenari polític, encara que
no sempre amb un resultats suficientment favorables. 3.-El compromís
amb el futur. El futur no està escrit, però continuarà lligat a
la voluntat i la capacitat d'EUPV per anar desenvolupant aquelles
dues senyals d'identitat primigènies: l'alternativa al bipartidisme
des de l'esquerra i el treball unitari. Ara, vint anys després,
la seua vigència continua més present que mai: cal vencer a la dreta
i al bipartidisme i cal fer-ho amb unitat com ho demanda, cada vegada
amb més contundència, el sector social esquerrà, ecologista, valencianista,
feminista, etc que sempre ha donat el seu suport a la continuïtat
del que EUPV ha representat i representa.
|
|
|
|