És possible la pau en el País Basc?. És, segurament, una pregunta que es fa, o fa, una gran part de la ciutadania. El problema és que per a contestar no es té en general un coneixement ampli i profund de la situació política, social o històrica d'Euskadi. Estem condicionats pel que afirmen, als mitjans de comunicació, personatges del món de la política o comunicadors socials, per la qual cosa és difícil discernir si aqueixes opinions reflectixen la realitat o són conseqüència d'una instrumentalització política. No es pot dubtar que totes les persones, al marge de la seua adscripció partidista, incloent tota la ciutadania basca, coincidixen en la necessitat d´aconseguir la pau.

És important que així siga, però en cap cas és suficient, per a aconseguir-la sobretot quan una immensa majoria som només espectadors i no partícips directes dels processos en curs. Abans de contestar al primer interrogant caldria plantejar-se altres amb l'objectiu de dissenyar un marc comú, no partidista, que permetera la col·laboració sense excepcions significatives, factor imprescindible, entre totes les persones i parts implicades en la negociació. Establir una línia perquè en una o altra part d'ella s'ubiquen els partidaris de les diferents opcions és la millor manera de no arribar a una unitat d'acció per solucionar el conflicte.

És ètic qualsevol camí per a aconseguir la pau?. Cal, en una democràcia negociar amb els terroristes o els seus representants?. Poden ser els valors ètics una barrera que impedisca aconseguir la pau?. És possible una pau definitiva si al mateix temps no atraiem al camp de la democràcia una part important de la societat basca que ha sigut, i és, comprensiva o fins i tot justificativa davant del fet terrorista?.

Què hauria sigut de l'IRA sense negociació?. Té solució el problema d'Orient Mitjà sense ella?. Tenen la mateixa consideració de “terroristes” els delictes de sang, les bregues de carrers o els grups d'informació?. Pot el sistema democràtic oferir contrapartides a l'abandó de les armes?. És important i possible el dret d'autodeterminació en l'estat espanyol?.

La defensa a ultrança del vell Estat no és un fre per a la conformació d'una Europa unida?. Podem considerar com no

existents els efectes del franquisme en el País Basc?.

Representa un desistiment polític l'acostament dels presos d'ETA?. Té solució el conflicte sense una regeneració de la vida política espanyola, que fa de l'enfrontament, la desqualificació i l'insult dels adversaris la norma de comportament?. Seria necessari un nou acord entre totes les forces polítiques davant del manteniment de “alto el foc” d'ETA?.

De quina forma influïx en els resultats electorals la situació en el País Basc amb terrorisme o sense?. Aquestes, i moltes altres, són les preguntes que alguns ens fem perquè són imprescindibles per contestar al gran interrogant de si la pau és possible. Si no es té la suficient coincidència en les respostes a estes preguntes difícilment el conflicte basc tendirà a una consolidació de la pau. Amb major o menor encert, no és açò el que està succeint?.

Giovanni Donnini