En el mes de Juliol llegia un eslogan en referència al camp que deia “El campo es vida: hazlo tuyo”. I és que la necessitat de sensibilitzar als ciutadans es imprescindible. En la actualitat la crisi del camp valencià és realment preocupant, trobantse l’activitat agrària en perill de desaparició. Convencionalment l’agricultura com activitat productiva s’ha definit com vinculada a l’alimentació, al conreu de la terra i com a professió dels agricultors/agricultores. Ara, la situació negativa dels diferents sectors agraris i ramaders ens condueix a reflexionar sobre una agricultura sense terra, una agricultura sense homes; en escoltar les organitzacions agràries trobe un punt de confluència sobre la que tothom hauria de reflexionar: Preus dels productes agràris baixos; inexisten relleu generacional y envelliment de las població agrícola; irracionalitat en el proces urbanitzable del sol agrícola; despoblació de moltes zones rurals; perspectives econòmiques insegures o, el preu de la terra que en aquestos moments és el més car d’europa per la pressió especulativa. Estos factors (entre alguns altres) vénen marcant el treball parlamentari a les Corts Valencianes. Per què, doncs, el govern valencià no es preocupa? És evident que per la seva incapacitat, perquè juguen uns interessos diferents, perquè la depredació urbanística els deixa més guanys i perquè les polítiques mediambientals se les passen per la vaina.

Un govern i un conseller d’agricultura inaptes per reconduir la mala situació agrària i per dignificar la vida dels agricultors/agricultores, una Conselleria d’Agricultura que es dedica a tirar balons fora quan ha d’adoptar algun compromís al·legant que les polítiques agràries venen donades per la Unió Europea, una política de pegats carregada d’inauguracions, farterades i premis agraris que no ens condueixen enlloc. En definitiva una política agrària inexistent al País Valencià per culpa d’un govern indecent, ineficaç i irresponsable que a més no dubta en utilitzar als agricultors i agricultores (fins i tot de Múrcia) per muntar una manifestació arrán la problemàtica de l’aigua, gastant-se els diners de les ajudes als sectors agrícoles en autobusos i dinars, una manifestació que va avergonyir tothom, i tot perquè les concessions del Govern del PP realitzades als amics de torn per a realitzar polítiques de ciment es veieren truncades quan el Pla General de Trasbassaments va quedar anul·lat. El consum dels regadius manxecs han superat en 10 hm3 als de València. Per arribar a esta situació em pregunte com degué ser l’acord entre el Sr. Zaplana, ex president de la Generalitat Valenciana i el Sr. Bono, ex president de Castella la Manxa. Si Castella La Maxa ha realitzat als seus terrenys la gran reconversió de terres de secà en regadiu és degut a la incontrolada realització de pous, que el Govern de José Mª Aznar es va negar a controlar i aplicar mesures de racionalitat, a canvi el Sr. Zaplana anava anul·lant les terres de regadius substituint les mateixes per una política asfàltica, de rajola i ciment bastant més rentable, i la conseqüència a pagar-la el sector agrari. Fou aquest l’acord dels dos ex presidents autonòmics sense consciència. Curiosament, el dos arribaren a ser ministres.

Els agricultors de debò apliquen els sacrificis necessaris a la fi de mantenir per sempre la terra de cultiu. Per exemple l’arròs que es produirà aquest any a la Ribera Baixa equivaldrà a 40 milions de quilos, 5 milions de quilos menys que la temporada passada. Sabíem que esta situació l’anàvem a viure, però era més important mantenir els humedals cultivats que desertitzar la terra, i tot com a sacrifici per la mancança d’aigua (la pèrdua de productivitat equivaldrà a prop dels 4 milions d’euros, i en la mateixa línia ens trobem en els cítrics)

.

Els valencians/valencianes gaudim de la Llei de Modernització del Camp Valencià, una llei amb tants buits que es impossible de aplicar, ja que a més de farragosa i burocràtica es va fer abans de la llei del territori, pel que es impossible de aplicar. No obstant això va servir al Govern del PP per a fer creure als agricultors que es preocupaven del sector, i assabentats com estaven del canvi climàtic es dedicaren a aplicar el rec localitzat amb pocs diners i en inversions que majoritàriament venen de l’estat. Que fer després de tanta destrossa, de tanta reconversió d’interès i no de necessitat? Com aconseguir una agricultura amb agricultors? Sense el sector agrari no hi ha protecció del medi ambient, sense agricultors professionals que viuen de la terra i la ramaderia no hi ha futur agrari al País Valencià, desapareixeran les zones humides, desertitzarem el territori i passarem a ser un País Valencià de serveis amb una sòlida base de ciment. Per tant considere que les actuacions a desenvolupar serien les següents: Cal revisar i modificar la Llei de territori Cal modificar la Llei de Modernització del Camp Valencià S’ha d’incentivar el relleu generacional fent possible que els i les joves que opten per dedicar-se a l’honrosa tasca de l’agricultura i ramaderia, tinguen possibilitats, mitjans i les ajudes necessàries per adquirir terres i aplicar noves tecnologies. Modernitzar les Cambres Agràries. Buscar més la qualitat dels productes agràries que la quantitat produïda Vetllar per la renda agrària. Finalment, realitzar un Pla Estratègic Valencià per a la nostra Agricultura i Ramaderia.

Dolors Pérez i Martí