El darrer 28 d’Agost el P.P. en les Corts Valencianes forçà una convocatoria extraordinaria de la Diputació Permanent. Aquest es l’òrgan que representa el conjunt de les Corts mentre estes es troben en període inhàbil i es reuneix sols en ocasions excepcionals. En esta ocasió, com en tantes altres, el tema urgent i important era parlar de la sequera, de l’aigua. S’ha de dir que mes greu que la sequera de l’aigua es comprovar la sequera d’idees d’un Govern esgotat i que necessita trobar enemigs exteriors per justificar el seu fracàs. El P.P. no vol resoldre el problema de l’aigua al Paìs Valencià. Mes bé al contrari. Treballa constanment per agreujar-lo permanenment.

El govern del P.P. derrotxa recursos hidrics molt importants i, fonamentalment, actúa com si no haguera cap problema de disponibilitat d’aigua. Els milers i milers de xalets, apartaments, vivendes, camps de golf, hotels, etc. que permet, especialment a la costa, no suposen, certament, una mostra de preocupació per el tema de l’aigua. Son, per tant, altres raons els que están darrere d’aquest conflicte.

El P.P. enfoca el problema estrictament desde la perspectiva partidista, electoralista. No tracta de resoldre el problema, sino d’aprofitarlo per guanyar vots, aixì de dramàtic pero aixì de veritat. Una altra prova es que sent el tema tan important, segons ells, el día del debat tan sols aparegueren dos consellers, un el d’Agricultura que ni siquiera vá parlar i l’altre el d’Infraestructures, Sr. Garcia Antón, que, en realitat deuria de estar dimitit davant les seues evidents responsabilitats polítiques en l’accident del Metro de València. Ni el president Camps, ni el conseller de Territori ni la resta del Consell. Mes despreocupació es dificil de trobar. Un debat, per tant, repetitiu i allunyat de la realitat.

El P.P. imposà el seu criteri amb els seus vots i fins la próxima. Una llàstima pel que suposa de temps i oportunitats perdudes. Desde E.U.-L’Entesa plantejarem tota una sèrie de propostes que, a excepció de dos transaccionals (en el tema de l’aqüifer de la Manxa Oriental i amb el control de pous il.legals) que aconseguirem que foren aprovades per unanimitat, en la resta ens trobaren amb el rebuig del P.P..

1) Revisió Pla Hidrológic de la Conca del Xúquer per, entre d’altres coses, assignar recursos de forma adient i determinar la situació de l’aqüífer de la Manxa Oriental. Declaració d’aquest aqüífer com a sobreexplotat. Bàsic per acabar amb una situació de malbatarament dels recursos hídrics del nostre riu més important a la comunitat veïna, moltes voltes per regar conreus subvencionats i gens productius.

2) Priorització per part de les confederacions de Xúquer i Segura dels treballs de control, verificació i, en el seu cas, clausura de tots els pous d’extració d’aigua que no estiguen degudament autoritzats.

3) Aprovació d’un decret de sequera que contemple mesures d’informació i conscienciació, aplicació de restriccions sobre usos de l’aigua no prioritaris (piscines privades, rec de camps de golf, baldejos, etcètera...). El decret també hauria d’incloure un règim sancionador i la coordinació amb els ajuntaments.

4) Modificació de la llei per a que les certificacions de les urbanitzacions sobre recursos hídrics siguen, a banda de preceptives, vinculants, i facen referència als recursos existents en el moment de la seua emissió. A més, el Consell hauria de decretar una moratòria urbanística en totes aquelles zones on existisquen problemes seriosos d’abastiment hídric. L’urbanisme depredador i la manca de gestió de la demanda com un dels problemes principals a resoldre. Per al PP, tanmateix, aquest tema no és motiu de preocupació.

El grup alcoià La Dependent amb la seua obra H2O

5) Depuració de totes les aigües residuals en nuclis de població i polígons industrials per generar cabdals reaprofitables per a l’agricultura i uns altres usos.

6) Modernització del regadiu valencià i control sobre possibles noves transformacions de sòl forestal o de secà en noves plantacions de regadius.

7) Elaboració d’un pla de supressió d’emissaris submarins que permeta garantir que tots els cabdals d’aigües residuals són reutilitzats en agricultura, zones humides, recàrrega d’aqüífers i uns altres usos compatibles.

Qualsevol intent seriós de combatre els actuals problemes hídrics passen per mesures com aquestes i similars. Per contra, generar un creixement urbanístic exponencial i després confiar en la transferència d’unes altres conques que tindran i tenen problemes similars als nostres –i si no observeu com van minvant els recursos de rius com el Tajo i l’Ebre- és una posició suïcida i irresponsable que ens conduirà més prompte que tard al col·lapse.

Joan Antoni Oltra Soler