Es cert que en la societat desenvolupada en la que vivim, els majors problemes que tenim, generalment sempre tenen alguna cosa a veure en la mala utilització, control i gestió dels escassos recursos naturals dels que disposem. Bon exemple d'açò el trobem en els combustibles fòssils, en la generació d'energies (centrals nuclears, tèrmiques, etc.) i com no, en la tan sonada guerra de l'aigua, per no enumerar- ne més. Un altre gran problema, i al que pareix que no els interessa donar-li solució, no sols al PP, sinó també al PSOE desprès de veure com signaren conjuntament el pacte del “plan zonal de residuos”, son la generació i gestió dels residus sòlids urbans. Tenint en comte que no existeix, una política sostenible al respecte per part d'aquestes dues formacions polítiques, el que vol fer-se amb el “plan zonal” es crear una xarxa entre comarques de grans plantes de tractament de residus, gestionades per empreses privades, sempre en zones d'interior, que desprès el que fan, es convertir-se en grans abocadors controlats o incontrolats, que serveixen, per que uns quants es fasen rics amb la desgracia dels que han de suportar una planta d'estes característiques al seu entorn. L'explicació a tot açò és molt clara, estes macroplantes les ubiquen en zones d'interior per tres motius principals.

En primer lloc, es troba més superfície de terreny a un preu molt més barat, el que possibilita que la planta de tractament i l'abocador siguen més grans, amb més capacitat i per tant, molt més rentables per aquestes empreses. En segon lloc, el rebuig social i el preu polític per la mala premsa d'aquestes instal·lacions es menor, ja que son zones amb una densitat de població xicoteta. Per últim, ho venen als Ajuntaments i a la ciutadania d'estes comarques com una solució als seus problemes econòmics i d'ocupació. Res més llunyà de la realitat.

EU ha de plantejar una política molt clara al respecte i s'han de complir unes premisses bàsiques: la gestió dels residus ha de ser en tot moment de control i si es possible de titularitat pública i que no es converteixca en el negoci d'uns quants, s’ha de potenciar una política de conscienciació ciutadana, per reduir, recuperar i reutilitzar el màxim possible i el fem generat a cada comarca, l'ha de gestionar cada comarca. Una qüestió molt important també, es el tipus de recollida i el tractament que es fa en planta dels residus

. En altres països on per conscienciació o per la mateixa necessitat, i crec que al País Valencià ens hauríem d'aplicar les dos, ens porten alguns anys d'avantatge en quant a tecnologia es tracta. L'aplicació d'estes tecnologies, importades dels països del nord d'Europa generalment, eren fins a hui les úniques que coneixíem, encara que últimament estan qüestionant-se, ja que no estan donant els resultats esperats.

Els residus generats a aquestos països tenen poca cosa a veure amb els que generem a la conca mediterrània, açò explica que els nivells de recuperació que obtenen no els puguem aconseguir aquí, per tant haurem de buscar tecnologies que s'adeqüen a les necessitats reals per obtenir els resultats de recuperació desitjats.

Una possibilitat a estudiar, podria ser una planta de tractament anomenada de “metanització” que ha desenvolupat una empresa israeliana, on el residu generat es com el nostre, mediterrani, i on s'obtenen un resultats de recuperació de mes del 80%, però açò no és el millor, amb les dades percentuals oferides per l'empresa seria una tecnologia a tenir molt en compte, no tan sols pels bons nivells de recuperació obtinguts, sinó també per tot el que es pot obtenir al llarg del procés. Partint de les tones que pot tractar una planta de característiques estàndard, que es calcula en 70.000 tones anuals, aquesta planta, genera 24.000 metres cúbics d'aigua que s'utilitza per a rec, 5.400.000 metres cúbics de biogàs (metà) que s'utilitza per a generar 9.300 Mwh d'energia, i 10.000 tones de fertilitzant que s'utilitza per a l'agricultura, sense oblidar, es clar, el vidre, cartró, plàstics i metalls que es tornen a reutilitzar. L'aigua s'obté a partir dels residus orgànics i una part s'utilitza en tot el procés de funcionament de la planta, el procés sempre funciona amb aigua per a evitar l'olor i obtenir les primeres separacions de residu per decantació. L'aigua sobrant junt amb el residu orgànic passa a uns tancs on mitjançant un procés químic, a una temperatura d'entre 36º i 40º i una pressió d'un quilogram, s'obté el fertilitzant, el gas metà per a generar energia i l'aigua sobrant es depura i s'utilitza per al rec. El que han fet es copiar el funcionament de l'aparell digestiu de qualsevol mamífer i convertir el procés del fem en una digestió mecànica.

La resta de residus es separa mitjançant imants per als metalls, túnels de vent per plàstic i paper i cintes transportadores i de triatge per a vidre i altres matèries. Un altre punt molt important es que aquesta planta no genera lixiviats ja que els inerts generats estan totalment lliures de residu orgànic, el que evita que una vegada aportats a qualsevol abocador d'inerts, es produeixca cap tipus de fermentació, evitant així la contaminació de la terra i dels aqüifers.

Per a obtindré mes informació d'aquesta planta que vaig visitar aquest estiu a Tel Aviv, podeu visitar la seua pagina Web: www.arrowbio.com o posar-se amb contacte amb mi al correu electrònic emilimira@hotmail.com.

Continuarem treballant per aportar el màxim positiu a la nostra societat, endavant.

Emili Mira