El dramaturg irlandès Sean O’Casey va definir el novel·lista anglès PG Wodehouse (autor d’autèntics clàssics de la literatura humorística, com ara Amor entre pollastres o L’home que tenia dos peus esquerres) com “la puça impertinent de la literatura anglosaxona”. I algú altre, no me’n record de qui, va descriure un altre novel·lista anglès que mantenia una certa familiaritat d’estil i de plantejaments amb Wodehouse, Evelyn Waugh (a qui devem la impressionant i elegíaca Retorn a Braidshead, però també una gran quantitat de peces satíriques impagables) com “una ploma inquieta a la recerca de la veritat”. I no he pogut evitar que els noms de Wodehouse i de Waugh, així com aquests epítets amb què van ser descrits un i altre, em vinguessin al cap en llegir la novel·la de Xavier Aliaga, Si no ho dic, rebente. Cada vegada més rarament, un escriptor com Xavier Aliaga s’atreveix a explorar la realitat amb la mirada de la puça inconformista que sent la coïssor inaplaçable d’anar a la recerca de la veritat. Sebastià Alzamora, Presentació dels premis Vila de Lloseta Si no ho dic, rebente és alhora una bella història d’amor i una sàtira ferotge de la societat valenciana i les seves classes dirigents, per bé que les infàmies que hi són denunciats (especulació urbanística, degradació cultural, cobdícia sense fre) la fan vàlida a tot arreu. Amb uns personatges memorables i contada amb un nervi narratiu de gran vivesa, Si no ho dic, rebente constitueix el brillant debut de Xavier Aliaga en el gènere de la novel·la, que atraparà inevitablement el lector des de la primera pàgina fins al final. Sebastià Alzamora, a la contracoberta del llibre

Xavier Aliaga Víllora Madrid, 1970. Llicenciat en filologia catalana, ha desenvolupat la seua activitat professional com a periodista. Ha estat responsable del setmanari comarcal de Xàtiva Noticias-7 i ha col·laborat a mitjans de comunicació com El País Comunitat Valenciana i Ràdio 9. Actualment, és responsable de premsa del grup parlamentari d'Esquerra Unida-l'Entesa a les Corts Valencianes, columnista habitual d'El Punt del País Valencià, del suplement Presència i del setmanari local L'Informador. Fins ara havia publicat com a coautor l'assaig Del sueño al poder, 1996.

A banda d'això, dirigeix un programa a Ràdio Klara dedicat a la música pop i rock indie i realitza col·laboracions de premsa musical.

Us interessarà saber que l'autor

1. És un professional de la comunicació, avesat a participar en actes públics i concedir entrevistes

Us interessarà saber que l'obra

1. Va resultar guanyadora ex aequo del VII Premi de Narrativa Vila de Lloseta 2005

2. Ha estat presentada a València, Xàtiva, Alacant i Barcelona per n'Emili Piera, en Toni Cucarella, n'Enrique Cerdan Tato i en Sebastià Alzamora, respectivament. També s’ha presentat a Mallorca, Castelló, Sueca, Llíria, Mutxamel, Alzira o Genovés.