Els ciutadans valencians i especialment aquells que aspiren a accedir al seu primer habitatge poden observar amb estupor com es construeix sense parar en el nostre territori. Les grues acampen a gust al nostre voltant, edifici després d'edifici, construint habitatges inabastables per a la majoria de butxaques.

Sabem que la Constitució Espanyola recull un principi programàtic sobre el dret a un habitatge digne que ha de ser complit pels poders públics. No obstant, totes aquestes grues no estan treballant per a fer efectiu aquest dret. Res mes lluny de la realitat.

Un dels orígens d’aquest abús ha sigut la vigent llei del sòl, un marc regulador que ha afavorit i impulsat l'especulació gràcies a la consecució de plusvalues que s'obtenen amb rapidesa en la construcció, i ha contribuït a la inflació dels valors del sòl. La llei coneguda com del tot urbanitzable ha suposat una irreversible depredació del medi ambient en promoure creixements urbanístics en zones sense capacitat per a suportar-los.

Des del GP al Congrés dels Diputats portem mesos d'intensa negociació amb el govern amb l'aspiració d'aconseguir una nova llei del sòl que tinga com a principal objectiu obligar als poders públics a garantir aquest habitatge digne de que parla la Constitució Espanyola. A l’efecte s'han signat distints acords. El més recent és la declaració conjunta de IU-ICV amb el govern i ERC que expressa el compromís que es regule la prioritat d'ús del patrimoni urbà ja existent enfront de la creació de nova ciutat, a més de reservar un alt percentatge de sòl per a habitatges de protecció publica millorable per llei autonòmica; major transparència i informació als ciutadans dels processos urbanístics; la garantia legal perquè el sòl es valore pel que és i no per les seues expectatives futures de revaloració; la reforma de la Llei d'Hisendes Locals perquè puguen recarregar l'IBI fins a un 50 % sobre els habitatges manifestament desocupats, entre altres mesures.

Aquesta declaració va portar a una sèrie de millores en l'avantprojecte de llei ja presentat al Congrés que recull part de les nostres reivindicacions (les altres es veuran en les nostres esmenes al text), si bé no aborda tots els problemes que acusa l'urbanisme espanyol ni el valencià. No obstant, suposa un avanç respecte a la situació actual, demostrant que la pressió exercida pel nostre grup ha significat millores en un text legal de gran incidència per a canviar un panorama urbanístic en què l'especulació és el valor que dirigeix la construcció i no el dret de tots i totes d'accedir a un habitatge. Al mateix temps, cal destacar que són moltes més les propostes plantejades per IU que van més enllà de la reforma de la Llei del Sòl i que considerem necessàries per a tallar la depredació urbanística i la corrupció lligada a aquesta.

Aquestes propostes, no obstant, no han tingut acollida pel govern, que es nega covardament a enfrontar-se amb totes les armes al seu abast contra aquest terrible problema que es pateix a moltíssims municipis i segueix agreujant-se cada dia.

Des d’EUPV i IU continuarem treballant en els àmbits municipal, autonòmic i estatal contra aquesta alifac que ja ens ha portat al panorama que coneixem massa bé en el nostre País Valencià.

Isaura Navarro