Conclusions del GP de l’Entesa:

1. L’accident es podia haver evitat

Sense entrar en consideracions al voltant del manteniment de les unitats ni de qualsevol altre tipus, si la causa de l’accident fou l’excés de velocitat en la circulació en la corba, aquest accident s’haguera pogut evitar si: - Ferrocarrils de la Generalitat haguera dut a la pràctica el seu compromís de ficar balises en les corbes amb limitació de velocitat com s’ha compromès a fer-ho després de l’accident del 3 de juliol en el termini de dos mesos. - Ferrocarrils de la Generalitat haguera avançat el seu compromís de ficar la tecnologia ATP en la Línia 1 com té en l’actualitat la Línia 3 així com la majoria de línies suburbanes de tota Espanya. Obviar que un excés de velocitat no implica de forma necessària una errada humana al poder haver altres causes.

 

3. La responsabilitat dels governs del PP: De Zaplana i de Camps.

Les decisions polítiques són opcions d’una possibilitat front a altres.

És un tòpic dir que no es pot fer tot, però és veritat. I un govern es distingeix d’un altre per les opcions que realitza. De l’anàlisi dels accidents de 2000 a 2002, mentre hem tingut dades. De l’anàlisi de les inversions en FGV, de les desviacions dels recursos vinguts de l’Estat per a FGV i destinats a altres coses i de l’incompliment sistemàtic dels pressupostos en els capítols corresponents es dedueix que el transport públic ferroviari no ha estat una prioritat pel Partit Popular i que els seus resultats eren tant perceptibles en sinistralitat que hagueren d’amagar- se.

Obviar que la tecnologia de s
eguretat ferroviària disposa de diverses tècniques (ATP, balises de FAP,...) per a corregir un error d’excés de velocitat, siga el que siga el motiu, és manipular de forma intencionada la realitat per a evitar culpabilitats.

Debat frontal entre el representant de l’Entesa, Joan A. Oltra i el del Govern de la dreta, Ramón G. Antón

2. La manca de cultura de seguretat

Hi ha hagut una manca de cultura de seguretat en FGV que s’ha manifestat en primer lloc en estar a la cua en quant a inversions en tecnologia de seguretat en trens suburbans en la Línia 1 sinistrada. Però hi ha també greus problemes de seguretat en els mecanismes i serveis de manteniment de la senyalització ferroviària, en la priorització del compliment dels horaris davant de la seguretat, en la manca d’unitats mòbils de reposició que obliguen a usos continus de les mateix

El dol de les families de les víctimes no va moure el somriure irresponsable del President de la Generalitat.

es, en els retards en la modernització de les vies en zones de la via de la línia 1 com per exemple la propera a Bétera.

Ressaltem per la seua importància els problemes de formació del personal de FGV especialment dels maquinistes. Segons afirmacions de representants sindicals en el CSC, FGV forma als seus maquinistes amb un total de 240 hores, 15 dies per a conèixer el material (sobretot conèixer com s’arreglen les avaries del material) i 10 dies de pràctiques amb un maquinista. La llei estatal de Foment contempla un mínim de 1.100 hores de formació per al personal que serà maquinista de trens de viatgers. És una llei que val per als conductors de FEVE que algunes vegades duen màquines iguals a les de FGV. La diferència és tant escandalosa que no cal fer cap comentari addicional.
 
Una política de despreocupació sistemàtica per la seguretat ha estat l’última responsable de que el 3 de juliol es produira l’accident més greu de tota Espanya en trens suburbans. Un accident que com va dir un tècnic: “Està fora de les estadístiques”. Segurament si les mancances de seguretat en els trens suburbans fora com la viscuda en la Línia 1 tindríem estadístiques d’accidents comparables. I açò no és només una qüestió d’una gerent, d’un grup de tècnics. És una qüestió que afecta directament al govern responsable que pren les grans decisions. Una qüestió que afecta en definitiva al Conseller responsable i al mateix President de la Generalitat.
TORNAR AL INDEX
PÀGINA 5