Cada dia nous reptes ens omplin les pàgines dels diaris i els continguts dels noticiaris a la televisió: el repte de la immigració i de la integració de les persones immigrants, amb drets i deures de ciutadania, el repte de l’atenció a les persones en situació de dependència, el repte de les persones amb malalties mentals, el repte de la precarietat laboral, la conciliació de la vida familiar i laboral, el repte de les noves formes d’exclusió, les situacions de vulnerabilitat, desavantatge social i inseguretat amb tota la violència estructural, institucional, comunitària que patim, siguam conscients o no, només pel fet de viure.

En aquest moment, hi trobem discursos polítics teòrics plens de compromisos optimistes i formules màgiques per acabar amb tots aquests reptes socials.

La dreta planteja aquesta situació de risc, vulnerabilitat, dependència i exclusió social, com fets aïllats de la resta dels esdeveniments quotidians, sense punts de connexió, i amb un gust a irremeiable. Són els efectes negatius davant una societat cada volta més agressiva i insegura. Però és de responsabilitat pública generar una nova realitat en matèria de drets socials cap a la integració, la inclusió i el benestar de totes les persones només pel fet de ser-ho.

Ja que darrere de mesures i discursos fets per a la galeria i publicitació de plans en funció de les modes europees i les alarmes socials autòctones s’augmenta la dinàmica a la que ens tenen acostumats: la constat mercantilització de les necessitats socials i la aplicació de polítiques solidàries basades exclusivament amb la seua rendibilitat econòmica. Però la necessitat exigeix, hi ha arribat el moment de resoldre amb l’acció política des del coneixement i el reconeixement d’aquesta realitat social, complexa i diversa, que és la nostra. Les noves formes de legitimació de les administracions publiques cal que passen per agilitar els serveis a partir de les propostes i fer front als problemes de la gent sense que hi haja una disminució de la igualtat, la universalitat i la garantia de drets.

En definitiva, continuar per l’aposta necessària des de l’esquerra d’enfrontarse als reptes de refer i omplir de contingut real les paraules: solidaritat, seguretat en una societat satisfeta i, d’aquesta manera, anar recuperant, la dignitat, l’orgull i el sentit de l’acció política pública, que davant d’altres interessos, sempre i per damunt de tot ha d’estar al servei del conjunt de la ciutadania.

Reyes Matamales Arribas