Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València: Així comença un esplèndid poema de Vicent Andrés Estellés. Pensem que ha arribat l’hora del canvi de veritat a València: aquest és el fil conductor que ens uneix a un grup de gent, militants d’EUPV, d’Els Verds- Esquerra Ecologista, del Bloc Nacionalista Valencià i valencians i valencianes amb consciència cívica que hem impulsat una plataforma per fer arribar a les direccions dels partits polítics de l’esquerra del PSOE la necessitat d’unificar esforços per presentar una candidatura unitària de tots ells en les eleccions municipals de 2007. Durant els 16 anys de govern de la dreta del PP encapçalada per Rita Barberà, aquesta ha capgirat la milenària ciutat i l’ha convertida en un magma caracteritzat per: a) un creixement urbà depredador, ineficiència de serveis socials, concessions administratives tremendament favorables als interesos privats i carència de places escolars públiques. b) la deficient política sobre la creixent immigració, el deute municipal extrem al límit de la llei, el desinterés per la normalització lingüística i la recuperació i dinamització de la cultura tradicional, l’elevat cost de les obres emblemàtiques a costa de la qualitat de vida de la majoria dels barris i les persones. c) la carència de mecanismes reals de participació i control ciutadà de la gestió pública, el mal funcionament del transport públic, el caos circulatori i les conseqüències negatives de la contaminació ambiental i acústica. d) el desinterés per l’exercici de la capitalitat de la comunitat autònoma en defensa del territori i de l’ordenació de l’àrea metropolitana així com la renúncia a la defensa territoris propis que donen cos i ànima a València com Ciutat Vella, Campanar, el Cabanyal, Patraix, Russafa, els Poblats del Sud i tants altres. El Partit Popular de la ciutat, amb Rita Barberà al front, ha transformat el Cap I Casal del Regne en una ciutat hostil als seus habitants, en un aparador de parcs temàtics diversos, en una ciutat on la vida quotidiana als barris es transforma en un acte de supervivència, una ciutat que renuncia a la valencianitat i que dilapida els diners públics en sumptuoses obres ad maiorem gloriam de l’Alacaldessa, una Alcaldessa, per cert, que ja ni la memòria dels morts respecta. Però si una cosa ha sabut fer l’Alcaldessa de la ciutat al llarg d’uns inacabables 16 anys ha sigut erigir-se en imatge icònica de la ciutat, fins a resultar indissociable de València. Com l’oli ha sigut capaç d’estar per damunt del bé i del mal. |
Però ara les coses estan canviant. Ara hi ha fets objectius que l’esguiten directament i que permeten demanar-li explicacions directament: des de l’endeutament increïble de l’Ajuntament fins l’escàndol del trasllat amb nocturnitat dels cossos del Cementeri Municipal, des del vergonyós espectacle muntat per la visita del Papa, que instal·la en la ciutat durant dos dies un veritable “estat de setge” per a un esplendorós fracàs de visitants, fins la indignació veïnal per les obres inacabables que no tenen en compte les necessitats reals de la gent sinó la megalomania d’extraviada estètica de la Sra. Rita Barberà Per això cal aunar esforços i treballar tot el que calga per desallotjar el Partit Popular de l’Ajuntament d’aquesta noble ciutat. En aquesta línia, el passat 12 de juliol es va fer la presentació pública a la Societat Coral “El Micalet” del manifest “A València també”, signat per nombroses persones molt representatives del món polític, social, cultural, professional i d’altres àmbits de la ciutat. Aquest manifest fa una crida a la responsabilitat de les direccions dels partits polítics de l’esquerra transformadora de València perquè tinguen la visió política que el moment reclama i siguen capaces d’arribar a acords electorals que faciliten el canvi polític en la ciutat. Aquest acte, que estigué presentat per Feliciano Albaladejo, comptà amb la intervenció de l’escriptora Carme Miquel i al·locucions de membres del Bloc d’Esquerres i Sobiranista i d’Esquerra i País. A més hi estaven presents membres de les direccions d’EUPV de València, del Bloc, d’Els Verds- Esquerra Ecologista, de la direcció de Valencians pel Canvi, col·lectius d’immigrants, representants sindicals, cívics, etc. Aquesta presentació pública és només el començament d’una plataforma que anirà més enllà. Hi ha una pàgina web on es pot signar l’adhesió al manifest i que diàriament recull noves incorporacions: http://avalenciatambe.blocat.com/ I el més important: hi ha la seguretat que amb la unió dels partits polítics de l’esquerra tranformadora valenciana, aquesta vegada el canvi serà real. Els partits polítics no són sinó instruments que serveixen per fer intervenció política. I aquesta intervenció política passa la pròxima primavera per la combinació útil dels millors instruments. Les direccions dels partits han de tindre la visió política i històrica necessària per interpretar el curs dels esdeveniments. Es diu moltes vegades que el temps social i el temps polític van per camins diferents i no sempre convergeixen. En realitat el que amaga aquesta asseveració és la incapacitat que tenim els partits polítics moltes vegades per recollir els sentiments i els anhels del personal. En casos alamants com és la situació alarmant de València en aquest moment, aquesta incapacitat podria transformar-se en un suïcidi. A València es donen hui en dia les condicions necessàries per fer possible un canvi de veritat: l’Alcaldessa transmet símptomes inequívocs d’acabament de cicle i de descomposició política; el PSOE aposta per primera vegada per guanyar la ciutat amb la candidatura de Carmen Alborch; l’esquerra cívica i social espenta pel canvi. Només falta que les direccions dels partits polítics de l’esquerra tranformadora entenguen que en aquest context és possible el canvi de veritat en la nostra ciutat. Per guanyar la il·lusió I l’esperança, per retornar València als valencians I les valencianes, per millorar els serveis públics i les infraestructures, per valencianitzar València. Perquè el 27 de maig de 2007 acabarà el nostre malson. Miquel Real Antequera |
