| INTERVENCIÓ DE SEFORA BOU, Vicepresidenta del Consell de la Juventut d'Alacant | |||
|
De vegades em pare a pensar, reflexione i recorde aquella frase mítica i gloriosa de la gran Maria Mercé Marçal", ja sabeu, aquella de A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel. Mai l'havia qüestionada fins que un dia se'm va ocórrer analitzar aquella frase. I aquest fou el procés: El primer do: "Haver nascut dona", aleshores pense en dones com per exemple, Caterina Albert, qui va haver de canviar-se el nom a Víctor Català per poder escriure. Llavors, i partint d'aquesta base, no sé si de moment ser dona és un do o un obstacle, així que per documentar-me busque la paraula dona al diccionari, i llegesc: DONA [s. XII; del ll. vg. domna, contracció del cl. domina 'senyora', femení de dominus 'senyor', sentit que conservà en el cat. ant] 1 f 1 Persona del sexe femení. 2 dona de bé Dona honrada, especialment la que guarda bona conducta moral. 3 dona de casa seva (o de sa casa) Dona que espontàniament es dedica al govern de la casa i surt poc. 4 dona de govern Serventa de confiança encarregada de les claus i de l'economia d'una casa. 5 dona de món, Prostituta. 6 dona del públic (o errada) ant Prostituta. 7 dona homenenca Dona de temperament, posats, etc, d'home. -"Vaja, si que tinc sort essent una dona". -Vaig pensar. Aleshores, em vaig centrar en el segon do: de classe baixa, és a dir, treballadora, ja que això de alta i baixa és prou relatiu. I com abans, busque treballador al diccionari, i llig: Que treballa molt. Persona que treballa en qualitat d'assalariat. I per recordar el tema de la dona el exemple que col·loca és Pobra dona: el seu marit fa dos mesos que no treballa. I ací es quan en pose a pensar, i recorde els meus anys de carrera, quatre anys de govern de Zaplana, demanant la mateixa beca, la qual cada vegada era més retallada, però això sí, directament proporcional als papers que havia de fer cada any per obtindre-la. - "No vaig massa bé, Maria Mercé Marçal, dona i treballadora"-. - Almenys sóc jove, pensava jo. Jove: De poca edat. Temps de la vida entre la infantesa i l'edat madura. Ah! Bé, és que escara no sóc adulta ni madura, això explica per que no em fan cas quan em queixe als llocs. És en eixe precís instant, quan recorde escenes de la meua vida on no m'han escoltat: "Oiga señor" -vaig dir-li una vegada a un dependent del Corte Inglés- "¿Sabe que tienen en la planta de libros un apartado que pone: libros en valenciano (on està Quim Monzó) i libros en catalán (on està Joan Fuster) ¿Qué criterio siguen para clasificarlos? ¿Y dónde puedo encontrar libros en granadino es que busco el Romancero Gitano de Lorca?".
|
I no, el dependent no em feu ni cas! Però quan tinga deu anys més tornaré a preguntar, perquè llavors ja seré madura. A més, si em toca la loteria deixaré de ser assalariada però allò de ser dona... Això està més difícil de canviar. Només em quedava buscar al diccionari allò de Nació oprimida. I com que oprimida ja sé el que vol dir, vaig buscar la paraula Nació: Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat. Anem per parts: Voluntat d'organització: Sabem que el País valencià vol organitzar-se i ser la Seu Mundial de Camps de golf i de la precarietat laboral al Parcs Mític. Projecció autònoma: Sí, clar, i a més volem que ens coneguen per les nostres persones cèlebres: com ara Julio Iglesias, Trillo, Zaplana, o algun ventríloc empresari,... Voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat: Sí, això ho diu ben claret a la reforma de l'estatut valencià. I si no llegiu-lo i veureu. Bé tot açò sense contar a l'enemic en casa: Els "blaveros", bé perdó que estem en Alacant ací no tenim ni un, ací tenim "cantonalistes". En aquell instant, i a propòsit dels tres dons no sabia si posar-me a plorar o seguir preparant aquest article, ja que vaig pensar que realment els tenia tots. I vaig recordar Matilde Salvador, qui al 1941 compongué una òpera còmica. Al temps, se sabé que la obra fou prohibida explícitament per ser una òpera escrita en valencià, per una dona i a més jove!. Només en queda el tèrbol atzar de ser rebel Rebel: Tenaç, que no es deixa dominar o vencer Aquesta definició m'agradava més, per això, cada vegada que m'indigne i pense que el País Valencià "és una falla", recorde les paraules encara, tan vigents, de Fuster "Ens volen acorralar a un reducte folklòric" i em rebel·le, i reconec que no tot és dolent, ni tot està perdut, ja que gràcies a molts i moltes, hem aconseguit la democràcia, normativitzar la llengua o que les dones ja no ens haguem de dir Víctor Català per poder escriure. Així que, no ens de lamentar per tot el que no funciona com voldríem, i cap al 2007, hem de construir el País Valencià que tots i totes volem, per que "Tot açò i més, és el poble d'Estellés " |
||
