|
Després
d'analitzar el que hauria de ser la meua intervenció en
esta trobada, m'he donat compte que el que mai no ix mal
és comptar un poc la vida de cada un, i per això que vos
comptaré un poc la meua. I qui em conega si vol eixir
a pasetjar està a temps.
El
problema era per on començar, i com em creava un dilema,
doncs vaig optar pel principi del meu jo. I el cas no
era parlar per parlar, i més quan de veritat creus tindre
alguna cosa que dir, i en el meu cas ho crec. Així que
analitzant els meus principis en política, i al mateix
temps deixant clar que per a mi la política al igual que
les matemàtiques estan en tot i en tots, em done compte
que he militat d'una forma o una altra en moltes organitzacions,
cada una més plural:
r.
Col·legi Públic El Palmeral, on cada dia, i només per
pertànyer a la línia en valencià, ens trobàvem en una
lluita constant amb la resta de companys del col·legi.
Durant molt de temps vaig reflexionar amb la idea que
tenien tots de nosaltres: érem verdaderament unes bestioles
rares? I vaig comprendre que no, però que mai seria fàcil
ser un valencià a la País Valencià, perquè la nostra llengua,
ací en terra de ningú, no se sent com pròpia
2n.
Grup Ecologista La Mà Verda, que no va ser més, ni menys
que una il·lusió d'uns jóvens que començaven a descobrir
que la terra no és de ningú, i que en realitat estàvem
abusant tots de la seua generositat. Potser tot quedara
en algunes visites a centres de reciclatge, i un mercadet
mediambiental, però una cosa vaig deprendre com a Teorema
Fonamental: només sóc una ocupa més, en una terra que
demana ajuda a crits.
3r.
Universitat d'Alacant, que entre fórmula i fórmula, també
em va ensenyar que la joventut som molt més que l'anàlisi
estadístics de l'INE, i qualsevol Pla Integral de Joventut
o com m'agrada definir per manual políticament correcte
per al comportament del jove del futur. I això ho vaig
comprovar el dia que sense cap convocatòria, centenars
de jóvens universitaris ens vam tirar al carrer, vam tallar
una autovia, per a reclamar el dret a dir NO a les guerres.
4t.
Esquerra Unida, que a pesar d'estar present durant tota
la meua vida, des d'aquella primera manifestació contra
l'OTAN, fins al mateix dia de hui, mai hi havia estat
tan implicada, participant com puc en qualsevol lloc on
la meua veu se vullga escoltar, i a vegades inclús en
els llocs que no se em vol sentir I sentint-me tan important
com qualsevol, sense rebutjos perquè en la meua biblioteca
no hagen llibres sobre marxisme i comunisme, perquè l'important
de veritat és tindre clar que en el món de hui fa falta
gent com nosaltres, encara que siguem pocs, però que vegen
les injustícies i les combatim, inclús amb pedres en el
camí.
5é.
I finalment, el rol de tots els dies: Dona Blanca Fadrina
Busca, a la qual cosa afegiria jove, però això sempre
serà transitori.
El
cas és que sóc dona i he de fer política diàriament només
per ser-ho, i no és que no estiga orgullosa de la meua
condició, més bé és un do, però tots sabem que tipus de
política he de fer en un món on la disfressa d'igualtat
de gènere ho voran els cegos o és transparent. .
Blanca
i fadrina, doncs perquè la frase ve així redactada.
Busca.
I la pregunta és què busque? Doncs és ara quan arribem
al que vos vinc a dir. Des de xiqueta m'han ensenyat a
lluitar, contra les injustícies, socials, per les pràctiques
ecològiques, per la meua terra, pel meu sexe,… I sempre,
per una raó o una altra ho he hagut de fer. I sempre eixa
lluita pertanyia en nom a una determinada organització.
Quan he lluitat per la meua llengua i el territori amb
els nacionalistes, quan és pel planeta i tots els sers
que l'habiten amb els ecologistes,
quan la societat ho necessita amb Esquerra Unida, quan
és pel meu sexe amb les feministes, etc… Bo, i quan és
per la joventut… amb els radicals eixos de rastes i porreros
popularment parlant. El cas és que sé on he estat i el
que vull, però no cap a on vaig. Perquè com voreu sóc
un poc de tot, un trencaclosques, una pluralitat en el
meu propi jo.
|
El
meu problema hui per hui, i és una recerca constant de
la solució, és que em sent identificada amb molts, encara
que creguem que no som tants, i molts són com jo, però
dispersos, ja siguen per que s'amaguen darrer d'unes determinades
sigles, o perquè ni tan tan sols es volen etiquetar. Em
sent dins de molts llocs, responsable en cada u d'ells,
perquè tots tenen una cosa en comú, i és la lluita dia
a dia enfront d'una societat en declivi. I ja siga per
la societat valenciana, com per la terra que xafem, com
per les dones, com per parlar-vos en esta llengua tan
meravellosa, com pel tot, sempre tinc el dilema d'on acudir.
No hi ha un nexe d'unió entre estes organitzacions que
tenen uns objectius més comúns del que creuen. Totes elles
estan formades per gent com jo, gent que són en la seua
pròpia essència trencaclosques, plurals amb l'ampli sentit
de la paraula. Llavors, i resumint, el que vinc a dir
és que tots, tinguem les sigles que tinguem, o cap, estem
junts en este camí, i cal intentar sempre fer-ho el més
curt possible. Si el nostre objectiu és comú, i això no
me cap cap dubte, i sabem tots el que volem i d'on venim,
perquè no ens ajudem a respondre a la pregunta de cap
a on anem.
Almenys,
de hui jo espere eixir amb una resposta, perquè companys
i companyes, les meues reflexions les pose per a vosaltres
damunt d'esta taula. Hui estem ací tots i totes implicats
en una causa, i és una lluita que hem d'iniciar des d'aquest
mateix moment, perquè se nos farà tard, així que espere
que reflexioneu, que penseu que la vostra decisió hui
pot representar a molts jóvens, dones, valencianes, ecologistes,
d'esquerres, com jo, i que eixa lluita no la guanyarem
si no agafem d'una vegada eixe trencaclosques, el que
portem dins cadascú de nosaltres, i alhora les postres
pròpies organitzacions, i l'acabem.
En
este mateix moment, vos diré que tan sols ens manca una
peça, que és la que resolt el problema de per on anar,
i espere sortir d'ací havent-la trobat. Després eixirem
al carrer, i sabent que tenim veu, i que sabem parlar
perquè ningú ens pot fer callar, li comptarem a tots que
hem trobat el camí, i que junts l'anem a travesar.
|
